Hem passat una situació prou extraordinària confinats més de dos mesos a casa sense poder eixir (els que ens hem pogut quedar teletreballant), el que ens ha obligat als músics a intentar animar a la gent des dels nostres balcons i fer tot açò un poc més suportable. La situació per a tots no ha sigut la mateixa i molta gent no ha tingut la mateixa sort.
Pel que fa al meu cas he pogut ixir durant 50 dies al balcó a tocar totes les vesprades interpretant un repertori diferent i d'estil variat amb base instrumental d'acompayament que preparava jo mateix. Des del "La manta al coll" i "Resistiré", passant per "Paquito el chocolatero", fins al "The final countdown".
Dies d'interpretacions a soles i amb els ajudants i càmera de casa, de classes online, d'apluidiments, de records d'altres moments, amb els saxo amb tots els músics de la Comunitat Valenciana, amb la dolçaina amb totes les colles de la Comunitat Valenciana, música per a xiquets i xiquetes, de collage musicals amb el Clan McClaud, la Colla l'Algar, la Colla Els Arreplegats, la banda de Paiporta i músics de La Vila i demés llocs, la Colla Larraix, ... d'aniversaris i dedicatòries, moments amb el piano, d'entrevistes a la Ràdio d'À Punt al programa Territori Sonor, d'eixir a la tele À Punt al programa Terra Viva amb altres dolçainers, de música de setmana santa recordant moments que no hem pogut viure enguany, publicació de concerts per a tots i gaudir d'ells en aquests moments difícils, d'aniversaris de boda, de no poder despedir-nos de familiars...
He anat publicant-ho tot a les xarxes socials de manera que ho poguèrem compartir amb molts veïns d'Asp, La Vila i molts altres llocs d'Espanya, fins i tot seguidores assídues de Hong Kong i Àustria. Un moment al dia on connectàvem amb més persones gaudint del moment del dia, després dels aplaudiments als sanitaris i tot el personal que ha treballat en detindre aquesta pandèmia.
Pense que els músics hem fet el que havíem de fer en aquests moments. Han sigut moments molt durs i, ara que la cosa es relaxa, no ens hem d'acomodar i hi ha que seguir amb precaució.
Un abraç a tots i totes i ens veiem, espere que prompte, pels carrers, auditoris i aules.
